Mandy Pons

Na Mandy Pons treballa pintant des de casa seva, on ha montat el seu estudi d’art a una terrassa tancada amb vidre per aprofitar la llum natural. 

La vocación de la pintura li ve de molt filleta , pero les circunstáncies i l’enrenou de la vida com els estudis, treball, maternitat i familia li van impedir exercir el que realmente estimaba.

Va esser a rel d’una greu malaltía que la va mantenir tancada i aillada a la seva casa durant uns 10 anys el que la va llançar cap a la seva vocació de pintar.

Quan es va trovar amb mes forces, va a anar a aprendre a pintar  aquarel·la a l’Ateneo de Maó, va començar amb l’aquarel·la perquè no tolerava cap químic ni tampoc cap contaminació electromagnètica. Va passar un curs a l’Ateneo i va agafar algunes nocions d’aquarel·la, pero no estava suficientement forta de salut I es va tornar a emmalaltir, per la qual cosa es va tenir que tornar a protegir-se a la seva casa-bimbolla.

Poc a poc va anant aprenent a pintar amb aquarel·la, pero ella tenía un fort desitj de pintar amb olis de colors vius i intensos, pero no li era possible debut als forts olors que emetien els dissolvents i els colors.

Amb el temps va anant provant materials i reiventant, fins que va aconseguir que els olis no emetessin cap tóxic volàtil, mezclant els colors amb oli de lli orgànic,  en  comptes de emprar dissolvents. L’oli es natural i no tòxic i a mes evita l’evaporació del colors i per tant la volatizació d’olors. Pero encara es va trobar amb un altra problema, la pintura resultant era massa espesa com per poder pintar amb pinzell i el que va fer es provar a pintar amb una petita espátula, modelant la pintura damunt el llenc.

Tant les seues aquarel·les com es seus olis están fets amb colors intensos, i transmeten molta vida i moviment, precisament perquè es el que necessitava com a terapia a la seua malaltía i al seu aillament, cercar la vida i la llum. Pintant va aconseguir curarse de l’estrès postraumàtic que li  causaven els dolors de la malaltía i el tenir que viure aillada del mon.

I així es com va agafar el seu propi estil, aquarel·les plenes de vida i de color, i olis de colors intensos amb relleu i que transmeten molta vida i molta llum i  pugen la vibració. Totes les seves obres son com als seus fillets, trossets de la seva ànima.  

Cada oli que pinta necessita el seu temp, fins a tres mesos per pintar-ne un, debut a la dificultat que comporta el pintar amb una petita espàtula i modelar la pintura.

Actualment es presenta a concursos de pintura a varis ajuntaments i ven a varis mercats de nit a l’estiu, en diferentes pobles de Menorca.